En matèria d’educació, tinc un lema que guia la meva manera de treballar. Rudolf Steiner ho va expressaar així: “No sereu bons professors si us concentreu només en el que feu i no en el que sou”. En definitiva, es tracta de predicar amb l’exemple. Cal prendre consciència de com ensenyem amb les accions i no amb les paraules. Si estic motivada, motivo els meus alumnes. Si estimo la matèria, més fàcilment els agradarà a ells/elles. Si entro per la porta amb un somriure, el clima de la classe serà més optimista.
Mirar-los als ulls, demostrar que els tinc presents i fer-me jo present. Preguntar-los com estan, quines són es les seves dificultats, verbalitzar quins crec que són els seus punts forts, acompanyar-los en la millora dels seus punts febles. La feina és conjunta. L’aprenentatge és mutu. El compromís és seu i meu.
Cultivar la bona comunicació i la confiança a les aules és part de la nostra feina. El respecte i l’aprenentatge davant les diferències. Mostrar-nos humans, persones autèntiques: amb les nostres virtuts i les nostres febleses. I encoratjar-los a avançar en el seu camí de manera cada vegada més autònoma, mentre nosaltres també avancem en el nostre.
L’alumnat aprèn de com som, davant la vida i les dificultats. Recordaran els nostres gestos i la nostra mirada, i no tant el contingut del que els hem ensenyat. Jean Jaurès també ho va expressar molt bé: “On n’enseigne pas ce que l’on sait ou ce que l’on croit savoir: on n’enseigne et on ne peut enseigner que ce que l’on est” (“No ensenyem el que sabem o el que creiem saber: només s’ensenya i només es pot ensenyar el que som”).
Bon courage à tou.te.s!! 😉