Fa molts anys, quan era una nena, un dia vaig acompanyar al meu germà gran a parlar amb un professor. I sense recordar en concret de què parlàvem, se’m van quedar clavades aquestes paraules seves: “les crisis són canvis”. Avui en dia, ja tots ho tenim ben assumit. Tot i així, ens resistim a canviar. Sempre és més còmode seguir tal com estem. És una qüestió d’estalviar energies, però també d’estancar-se. El progrés implica canvis. I potser hauríem d’alimentar el nostre esperit optimista, per no tenir por a trencar esquemes, estructures mentals i dinàmiques establertes.
Els mitjans de comunicació estan en crisi. Per tant, estan canviant. Això sí, de manera accelerada. Tant, que hem de pujar ràpid -ja no al carro- al tren d’alta velocitat, per a adaptar-nos a la nova realitat. Televisió, ràdio i premsa deixen de ser com han estat fins ara, per donar protagonisme als formats vinculats amb les noves tecnologies. El periodista ja no té una única funció, sinó que està obligat a dominar les eines i els diferents llenguatges que ens aporta l’era digital.
Estem en un moment, en què –en aquest sentit- molts alumnes ja saben més que els seus professors. L’aprenentatge passa molt per ser inquiets, autodidactes i gestionar el temps d’una altra manera. La solució quina és? No és una altra que la diversió. Les noves formes de comunicació són noves possibilitats. I és cert que de vegades fa un cert vertigen llençar-s’hi, quan tot és desconegut. Pas a pas, a mida que ens endinsem, la nostra perspectiva canvia i tot plegat comença a tenir un altre sentit. Sí, estem canviant també nosaltres: la nostra manera de relacionar-nos i de viure. I de tot plegat, n’hem de treure profit. Es tracta d’adaptar-nos a la realitat canviant. El millor de tot què és? Al meu parer, que ens mantenim joves, que ens fa estar atents i que ens activa el cervell.
La formació contínua té més pes que mai. Personalment, jo he optat a fons per aquesta via: no deixar mai d’aprendre. A part de no oblidar la pràctica dels idiomes – mentalment i també laboralment és important trencar fronteres -, darrerament he pogut endinsar-me en les noves possibilitats que s’obren als professionals de comunicació.
En la nostra pràctica del periodisme, hem après a escriure i sintetitzar en un temps rècord, a fer gestions ràpides, a ser efectius, empàtics, a escoltar, a parlar en públic, a defensar postures, a analitzar, a veure les coses amb objectivitat, a fer preguntes, a obtenir informació, a ser polivalents, flexibles, a proposar idees, a tirar endavant projectes. I és aquí on està la nostra força.
Animo a tothom a potenciar la seva creativitat i a formar-se de manera contínua. I entre tots, estarà bé intentar que la crisi o els canvis ens transformin individual i socialment en sentit positiu.
Links recomanats:
Auro Anton 
mot be com jo que he tigut que sortir a fer la meva empresa fora,creativitat????? cuants kilos vols? es una empresa de publicitat…. petonets Aurora
Manel, felicitats per la teva creativitat i la teva valentia!!! Els temps actuals ens obliguen a activar-nos en aquest sentit. Passa’ns uns quants quilos!!! 😉 Sort!