Cada vegada gaudeixo més fent tallers i conferències a escoles i instituts sobre què és el Periodisme. Avui, amb la periodista Cristina Mora, he anat a dos centres de Sant Boi de Llobregat (al PQPI Automoció i Comerç i a l’Institut Rafael Casanova), per dur a terme aquest encàrrec de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Als alumnes, els intentem transmetre que la realitat és calidoscòpica i que, per tant, pot ser interpretada de mil i una maneres. Els diem que és necessari estar ben informats, per a poder decidir lliurement; que cal contrastar, per a tenir una visió pròpia de les coses; que fer ús de la paraula ens dóna un cert poder i per això, hem d’anar en compte en com i amb quina finalitat l’utilitzem; i que ens convé saber llegir entre línies.
El que més m’agrada és preguntar-los, escoltar-los, sentir les seves raons, els seus pensaments, les seves opinions. És una lliçó de comunicació, perquè d’ells i d’elles també tenim molt a aprendre, tot i que de vegades juguin a torejar-nos. Per a fer-los arribar el missatge, necessitem connectar amb la seva manera de pensar i viure, recordant com érem durant la nostra adolescència: una edat gens fàcil, un temps de canvis, de vertigen, de ganes de créixer, de rebel·lar-nos i reivindicar-nos.
A l’igual que de tant en tant ens convé recuperar el nostre esperit infantil, també estaria bé recordar què ens queda de la força, la ironia i la valentia de la nostra època adolescent. Què en penseu?
És tan important que gent com tu faci aquesta feina… Enhorabona i gràcies per acompanyar als joves en aquest aprenentatge de reconèixer la seva llibertat de decisió i fer-la servir responsablement!
Gràcies a tu per seguir acompanyant-me amb la teva amistat 😉