Els meus avis van defensar sempre la democràcia. La iaia m’explicava que el iaio, estant a la presó per motius ideològics, es va enamorar d’ella abans de veure-la, perquè hi havia un noi que no parava de parlar d’ella: aquella joveneta, coixeta, simpàtica i amb trenes, que també estava a la presó, per haver sortit al carrer a fer discursos, defensant els drets humans amb la paraula. Els meus avis ho van passar malament: molt més del que ens van explicar. Massa silencis… que tots hem heretat i que encara cal trencar. 
Els meus avis es van estimar, ens van estimar i van estimar la ciutat que els va acollir: L’Hospitalet del Llobregat. Per aquest motiu, agraeixo que aquesta ciutat compti amb mi per a presentar actes com el d’avui, en homenatge al president Lluís Companys, a favor de la paraula i de la democràcia.
El discurs començava així:
“A tots els que m’han ofès, els perdono; a tots els qui hagi pogut ofendre, demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi, l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i aquesta serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor. “ (Lluís Companys i Jover)
Clicant aquí veus la notícia de l’acte emesa a TV de l’Hospitalet
Auro Anton 