Considero que una de les qualitats imprencindibles de l’educador és el fet de ser bona persona. Ser mestre o professor et fa punt de mira dels alumnes qui observen i aprenen cada dia de com actuem, com som, com parlem, com ens comuniquem amb els nostres companys, com escoltem, com entenem el món, com interpretem la vida.
Per tant, cal parar atenció en com es respira a l’escola. L’escola té un “esperit” que els influeix de manera directa i que té molt a veure amb com són les interrelacions entre els professionals que hi treballen. Els alumnes respiren, senten i veuen si els professors actuem amb bondat amb els nostres companys, si sabem ajudar-nos o donar-nos un cop de mà, quan és necessari. Se n’adonen si ens saludem o no al passadís, si ens costa o no posar-nos d’acord. I saben mirar als ulls i veure com ens sentim individualment i en grup.
D’aquí que la nostra responsabilitat vagi més enllà d’impartir unes classes amb continguts o de voler ensenyar conductes de disciplina. Perquè nosaltres som un mirall on es reflecteixen. Per aquest motiu, considero que cal prendre consciència de la importància de les nostres paraules, del nostre to de veu, dels nostres gestos, del nostre benestar interior, de la nostra mirada cap a nosaltres mateixos i cap als nostres companys de feina; actuar en positiu i no en negatiu. És un treball interior imprescindible per a saber predicar amb l’exemple i assumir així la nostra responsabilitat com a educadors.
Auro Anton 