Carta a la Vida

madre-hija-klimtEstimada Estel,

no sé quina serà

la teva missió

en aquest món.

Però vull que sàpigues

que ets fruit de l’amor;

que quan neixis

encara seràs llavor

de tot el que pots ser i esdevenir;

que pots abraçar la por i xiuxiuejar-li

que res pot contra l’amor:

aquesta força que ens impulsa

i ens porta de la foscor a la llum del sol.

Ets un estel,01-van-gogh-noche-estrellada

que guia la nostra fe:

la fe en tu i en el cel.

De tant en tant, mira cap amunt

i gaudeix de la petitesa:

l’univers és infinit i etern.

I tu estaràs eternament en els nostres cors,

il·luminant-nos cada dia,

amb els teus ulls,

la teva mirada,

les teves mans i

les teves accions.

Que el món sigui benèvol amb tu.

Que sàpigues desenvolupar-t’hi

i créixer per dins,

tot i patir les dificultats

que de ben segur trobaràs.

Aprendràs a afrontar-les, amor,

com a part de la vida

que estàs a punt de començar.

Sàpigues estimar:

estimar-te a tu,

a qui tinguis al costat.

I no només al proper,

sinó també al llunyà.

Mira, si us plau,

els ulls dels altres.

Prova d’escoltar

les seves paraules

i els seus silencis.

Busca la saviesa

i la connexió

amb la teva autenticitat.

Somia, practica cada dia

allò a què t’impulsen els teus ideals.

No perdis mai la il·lusió.

Actua o atura’t,

segons t’indiqui  el teu cor.

Canta i sigues feliç,

riu i plora

sempre que ho necessitis.

No t’avergonyeixis

del teu sentir,

de la teva llum,

ni dels teus crits.

Crida a favor de la Pau,

no lluitis inútilment.

Busca les vies que et condueixin

al Bé i a la Comprensió.

Estima i deixa’t estimar.

Escolta i fes-te escoltar.

Respecta i fes-te respectar.

Observa i respira fons

de tant en tant.

Atura’t quan calgui

i camina per a descobrir les aventures

on et portaran els nous camins.

Carinyo, la vida és curta;

però també intensa i bonica.

Sàpigues compartir

i sigues generosa.

Aprèn a guanyar

i aprèn a perdre,

que també és una victòria,

quan així ho saps entendre.

No dubtis en emprendre

les aventures que necessitis viure.

Confia en tu mateixa

i en la teva capacitat per a escriure

cadascuna de les passes que donaràs.

Trepitja fort, amor.

De puntetes només fes-ho

quan vulguis gaudir del silenci.

Escolta el vent.

Respira la natura.

Alimenta’t respectant

el teu cos i la teva ànima.

Res ja no s’atura

i si has decidit venir,

carinyo, aquí t’esperem

amb els braços ben oberts,

amb emoció i disposats

a iniciar, junts amb tu,

aquesta bonica aventura.

Cada dia s’escurça més la drecera.

Estimada Estel: el món sencer t’espera.

Aurora Anton, 15 de novembre de 2015

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s