CARTA A LES MEVES FILLES:
“Som i sereu, filles, protagonistes d’una revolució necessària per al bé de tot un món. I només pot ser una revolució que comenci des de dintre: amb la vostra manera de sentir, la vostra manera de pensar, la vostra manera d’actuar, la vostra manera de dir no i de posar límits, la vostra manera d’avançar i de créixer, la vostra manera d’estimar, la vostra manera d’escollir o de rebutjar, la vostra manera d’escoltar i de parlar, la vostra manera d’interpretar la història i el present, la vostra manera d’afrontar el futur, la vostra manera de treballar, la vostra manera de veure el món, la vostra manera d’impulsar els canvis que demana el nostre temps amb valentia, coratge, amor i gran força de voluntat.”
És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.
DIA DE LES DONES (I DELS HOMES QUE ENS ACOMPANYEN):
“El feminisme és una veu universal a favor dels drets humans més bàsics. I que inclou tothom. El feminisme és amplitud de mires, intel·ligència emocional i reconeixement de la vàlua de les persones. El feminisme és optar per relacions d’igual a igual, basades en el respecte mutu. El feminisme és real, és present, és necessari, i imprescindible en un moment històric que reclama compromisos i accions.”
És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.
LA PRINCESA REBEL:
“El Sr. SIVOLSPOTS cus boniques ales per què les nenes volin i compleixin els seus desitjos: ser pilot, una gran violinista o escriptora. Però els malvats membres de la família NOHOPODRÀSFERMAI els hi posen pedretes a les butxaques i a les sabates, per a què no puguin volar. Els hi diuen, amb tota la seva dolenteria: “has de ser prima i alta” o “les nenes corren menys que els nois”, per a fer-les sentir-se malament i insegures. Al final, gràcies a la Violeta –una nena molt eixerida i espavilada-, se n’adonen que s’han de desfer d’aquestes pedretes, fer amb totes elles una muntanya per a pujar ben amunt i arribar, si cal, fins a Mart. Des d’allà, la colla dels NOHOPODRASFERMAI es veuen minúsculs.”
És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.
EL NO RES:
“L’abús pot tenir mil cares. I al mateix temps mai et mira als ulls. És covard, una força violenta que neix del més profund no res. Un no res que deshumanitza i humilia, i que no és conscient ni del jo ni del tu: total desconnexió amb qui som, en l’era de les noves tecnologies. Quina trista paradoxa!”
És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.
Auro Anton 