Dones i mitjans de comunicació

És per a mi un honor que la Coordinadora d’ONG Solidàries i el Col·legi de Periodistes de Girona hagin comptat amb mi per a participar en aquesta taula rodona el  12 de novembre a la Biblioteca Carles Rahola. El meu punt de partida?: “Encara cal trencar paradigmes heredats, més autocrítica, i una revisió constant dels nostres valors: el futur passa per la nostra transformació”. Seguirem observant, reflexionant i compartint. Gràcies per la confiança! Més informació aquí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DONES I MDC Aurora Anton

Publicat dins de aurora anton, dones, educació, ensenyament, escoles, instituts, Mitjans, solidaris, Uncategorized | Deixa un comentari

L’assignatura pendent:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un any més, des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, impartim aquest curs 2019-2020, a escoles i instituts el Taller de periodisme crític i social. Cal incentivar als centres educatius la necessitat de veure certes cares ocultes de la professió, per tal que aprenem a formular-nos preguntes des de l’anàlisi dels fragments i dels espectres de realitat que ens arriben a través dels mitjans. Aprofundir en la perspectiva de gènere aporta pistes sobre com llegir entre línies, com captar certs continguts capciosos, com no caure en certes trampes, com qüestionar el que llegim o veiem. Tenim la responsabilitat social de ser consumidors de mitjans exigents. I cal donar eines als centres educatius per a què això sigui possible. Seguirem en aquesta línia, mentre el periodisme crític continuï sent l’assignatura pendent.

Clicant aquí podeu accedir al contingut d’aquests tallers.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Articles a la revista Dones Digital

CARTA A LES MEVES FILLES:

Calladita no estás más guapa“Som i sereu, filles, protagonistes d’una revolució necessària per al bé de tot un món. I només pot ser una revolució que comenci des de dintre: amb la vostra manera de sentir, la vostra manera de pensar, la vostra manera d’actuar, la vostra manera de dir no i de posar límits, la vostra manera d’avançar i de créixer, la vostra manera d’estimar, la vostra manera d’escollir o de rebutjar, la vostra manera d’escoltar i de parlar, la vostra manera d’interpretar la història i el present, la vostra manera d’afrontar el futur, la vostra manera de treballar, la vostra manera de veure el món, la vostra manera d’impulsar els canvis que demana el nostre temps amb valentia, coratge, amor i gran força de voluntat.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

DIA DE LES DONES (I DELS HOMES QUE ENS ACOMPANYEN):

“El feminisme és una veu universal a favor dels drets humans més bàsics. I que inclou tothom. El feminisme és amplitud de mires, intel·ligència emocional i reconeixement de la vàlua de les persones. El feminisme és optar per relacions d’igual a igual, basades en el respecte mutu. El feminisme és real, és present, és necessari, i imprescindible en un moment històric que reclama compromisos i accions.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

LA PRINCESA REBEL: 

La princesa rebel“El Sr. SIVOLSPOTS cus boniques ales per què les nenes volin i compleixin els seus desitjos: ser pilot, una gran violinista o escriptora. Però els malvats membres de la família NOHOPODRÀSFERMAI els hi posen pedretes a les butxaques i a les sabates, per a què no puguin volar. Els hi diuen, amb tota la seva dolenteria: “has de ser prima i alta” o “les nenes corren menys que els nois”, per a fer-les sentir-se malament i insegures. Al final, gràcies a la Violeta –una nena molt eixerida i espavilada-, se n’adonen que s’han de desfer d’aquestes pedretes, fer amb totes elles una muntanya per a pujar ben amunt i arribar, si cal, fins a Mart. Des d’allà, la colla dels NOHOPODRASFERMAI es veuen minúsculs.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

EL NO RES: 

“L’abús pot tenir mil cares. I al mateix temps mai et mira als ulls. És covard, una força violenta que neix del més profund no res. Un no res que deshumanitza i humilia, i que no és conscient ni del jo ni del tu: total desconnexió amb qui som, en l’era de les noves tecnologies. Quina trista paradoxa!”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Lectura del manifest del Dia de la Dona a L’H

Cal recordar totes les dones que al llarg de la història han lluitat per a un món millor. Encara queda molt per fer. Molt. Molt per dir, per denunciar. Molts esquemes per trencar. Cal una revisió interna de les nostres consciències. I és necessari que tant els homes com les dones ens autoavaluem i ens tranformem, per tal de predicar amb l’exemple a les noves generacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Clicant aquí podeu veure la notícia dels informatius de TV de l’Hospitalet.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Amb veu de dona. Experiències de dones docents”

Vull agrair al Departament de Joventut de l’Ajuntament de Badalona per haver comptat amb mi per a l’acte d’inauguració de la 7ena Fira de l’Ensenyament de la ciutat. Ha estat tot un plaer compartir amb aquestes cinc docents una passió comuna des de la visió de gènere. Una conversa enriquidoratransformadora.

El que considero més important en aquest camí de l’educació és: Primer de tot, gaudir aprenent.. sempre! Segon, l’autoconfiança. Tercer, la il·lusió. Quart, saber aixecar-se després de cada caiguda. I cinquè, envoltar-se de persones positives, inspiradores i enriquidores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Badalona Ensenyament Aurora Anton 5

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

50 anys i més. Educació L’H:

Participar en actes d’homenatge a centres educatius és molt satisfactori. Cal reconèixer la tasca dels professionals de l’Ensenyament que dia a dia treballen des del compromís i la vocació. Les escoles són l’ànima de la nostra societat. Felicitats i gràcies!!

Aquí podeu veure la notícia de l’acte a l’informatiu de TV de l’Hospitalet: https://www.alacarta.cat/embed/5c6d9f0d89dfd017d4eb0111

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Xerrada emesa per TV de l’Hospitalet i link on podeu veure-la:

La xerrada sobre dones als mitjans de comunicació que, en motiu del 8M, vaig mantenir amb Olga Viza i Milagros Pérez Oliva, es va emetre per TV de l’Hospitalet i la podeu veure completa linkant aquí.

 

Les fotografies són de Toni Delgado, de Cronómetro Récords.

Gràcies al Programa Municipal de la Dona de l’Hospitalet per confiar-me aquesta tasca, a Tres quarts per cinc quarts i a TV de l’Hospitalet per la seva difusió, així com a tots els presents i els interessats en el contingut d’aquesta interessant conversa entre periodistes.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La presència de les dones als mitjans de comunicació: xerrada amb Olga Viza i Milagros Pérez Oliva a L’H el 12 de març

Aquest dijous 8 de març de 2018 llegeixo el manifest oficial del Dia Internacional de les Dones a la Rambla Just Oliveras. I dilluns 12 de març a les 19h, a l’espai l’Harmonia de l’Hospitalet, mantinc una xerrada oberta al públic amb les periodistes Olga Viza i Milagros Pérez Oliva. S’emetrà en directe en streaming pel canal digital de L’H i en diferit el 16 de març per TV de l’Hospitalet.

 

Per a més informació de la xerrada cliqueu aquí

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La pregunta com a eina de vida

Saber què opinen els altres és un esport que no tothom practica. Molts prefereixen jugar al solitari. Sempre em sobta trobar en el dia a dia persones que no escolten, que s’obsessionen amb el que volen, sense importar-los les opinions dels altres. Al meu parer, són individus que resten, en comptes de sumar; i que estan paralitzats en una manera de ser i de fer obsoleta, individualista, obsessiva i egocèntrica.

Estem en un món global, on és bàsic conèixer el que ens envolta, per a saber qui som nosaltres. Mirar a l’interior no és suficient en el camí de l’autoconeixement. interrogantSi no hi ha entesa o respecte cap als altres – tot i la disparitat lícita d’opinions-, res no té sentit. D’aquí, la necessitat de fer un bon ús de la paraula i de saber mantenir diàlegs, amb la pregunta com a eina principal: per a conèixer el que ens envolta; i per a definir-nos, fins i tot emmirallant-nos en qui se sent contrari a nosaltres – abraçar-lo com a part de nosaltres i reconciliar-nos així amb el que som i el que no som: dues cares de la mateixa moneda.

També és convenient saber fer un bon ús del silenci. Saber callar quan toca és tot un art, propi de la comunicació saludable. Potser més que mossegar-se la llengua o reprimir-se, consistiria en saber aturar atacs verbals de qui, de manera contundent, no vol entrar en el nostre món  i s’enerva davant la possibilitat de no sortir-se’n amb la seva . Quan algú ens veu com a enemics, pel simple fet que no estem d’acord amb el que ens diu o amb el que fa, de vegades és millor aturar-se i no caure en la trampa d’escalar-nos en una batalla de galls on un i altre volem tenir la raó. La raó és una fal·làcia: ningú pot tenir la raó. Simplement, tenim o no en compte als altres i els deixem o no ser tal com són: aquesta és la qüestió.

D’altra banda, hi ha silencis que maten: el silenci submís, el silenci conformista, el silenci de no buscar-se problemes tot i veure una injustícia, el silenci passota, el silenci de superioritat, el silenci de tirar la pedra i amagar la mà, el silenci covard… Els silencis parlen. I cal escoltar-los, interpretar-los. I potser, de tant en tant, respondre’ls amb paraules, encara que incomodin. En el millor dels casos, després de la tempesta, ve la calma. És la música de la vida.

Molts tenen por a les preguntes, perquè tenen por a les paraules contràries al seu pensament o a la seva voluntat: a la realitat que no entenen o que no volen. Neguen així la pany i forrellatriquesa i l’obertura de mires, bàsiques per a la salut mental i social. Tot i que faci mal, cal recordar els traumes històrics, socials i personals. La llavor de la violència està en aquests silencis que maten. Callar és morir. La paraula valenta no coneix victòria –i menys encara, amb tants silencis que maten. Però sí obre portes que alguns volen tenir tancades amb pany i forrellat: la porta del lliurepensament, la porta dels altres, la porta del que encara desconeixem de nosaltres mateixos.

[Reflexions mentre preparo la 5ena edició del curs Tècniques i claus de l’entrevista, que imparteixo el pròxim dimecres, 13 de juliol, al matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de Jordi Évole (La Sexta), Albert Om (TV3), Ima Sanchís (La Vanguardia), Manel Fuentes (Catalunya Ràdio,Tele 5, Antena 3), Àngel Casas (BTV), Montserrat Domínguez (Huffington Post), Josep Maria Vallès (Tot Sant Cugat) i François Musseau (Libération, RFI, Géo).]

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carta a la Vida

madre-hija-klimtEstimada Estel,

no sé quina serà

la teva missió

en aquest món.

Però vull que sàpigues

que ets fruit de l’amor;

que quan neixis

encara seràs llavor

de tot el que pots ser i esdevenir;

que pots abraçar la por i xiuxiuejar-li

que res pot contra l’amor:

aquesta força que ens impulsa

i ens porta de la foscor a la llum del sol.

Ets un estel,01-van-gogh-noche-estrellada

que guia la nostra fe:

la fe en tu i en el cel.

De tant en tant, mira cap amunt

i gaudeix de la petitesa:

l’univers és infinit i etern.

I tu estaràs eternament en els nostres cors, Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari