Fins a la lluna

0Mamà, jo he vist un àngel

Plorava d’amagat

per després

regalar-me un somriure.

Anava vestit de blanc

i m’abraçava

amb la mirada.

Semblava un astronauta

i cada dia em convidava

a viatjar fins a la lluna.

El seu cohet era màgic;

i de camí a la lluna,

us veia a vosaltres.

Mamà, jo he vist un àngel:

em somreia cada dia

amb els seus ulls.

Tenia una veu dolça

i superpoders!!!

El poder de despertar

l’esperança en tots nosaltres.

El poder de fer-nos veure

que la vida és bonica.

El poder de confiar

en un futur

on tot pot ser millor.

 

(versió pdf)      

Feliç Sant Jordi i molt d’amor a tots els àngels i astronautes… Gràcies!!!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El camí per trobar-te

IMG-1143Repassant vivències del passat, recordo riures i plors, amors i desamors, alegries i tristeses, il·lusions i decepcions, èxits i fracassos, començaments i finals.

Coneixes les meves febleses, el que m’ha fet tremolar i caure; la meva sensibilitat: aliada, fidel companya, amiga i traïdora al mateix temps.

Acaricies les meves ferides amb tendresa: i no es curen, però el dolor s’apaivaga amb la teva mirada indulgent, comprensiva, pacient.

Em dones la mà per anar junts a qualsevol lloc i a tot arreu.

I no et trobo a faltar mai: perquè sempre estàs amb mi, dins del meu cor, de la meva essència.

Agraeixo a l’univers el regal de poder caminar junts al llarg d’aquesta vida.

Sento que tot pren sentit: el meu passat, la meva vida, amor, ha estat el camí per trobar-te.

Vida, mort, eternitat.

Tot, al teu costat.

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Estimar i estimar-se : la solució

Captura de pantalla 2020-04-27 a las 15.46.23No paro de repetir als meus alumnes de secundària i Batxillerat que el més important en aquests moments és cuidar-se i cuidar dels que estan a prop seu. La primera tasca que els vaig proposar va ser escriure un diari on expliquessin com se senten, quin és l’objectiu es marquen cada dia i quin és el millor moment del dia que han passat. Jo també l’escric i el comparteixo amb ells. I no m’amago dels moments de por, preocupació o tristesa: sé que negar-los no ajuda. Ells tampoc ho fan. I alguns diuen sentir-se cansats, desanimats o avorrits. Saber gestionar tot això serà el millor dels aprenentatges d’aquest temps de confinament.

Una de les coses que em preocupa, a part dels efectes del coronavirus, és l’estrès posttraumàtic que generarà aquesta situació extraordinària. Sortir de casa serà tota una fita. I ara que estem tancats és quan hem de visualitzar com ho afrontarem. Cal interioritzar sentiments, connectar amb nosaltres mateixos, i no fugir-ne. Tenim la responsabilitat d’estar el millor possible, per dintre i per fora: cuidar el nostre cos i també la nostra ànima. Però no des d’un optimisme forçat, sinó des de la consciència, des del realisme. És la tasca més important. La resta, a aquestes alçades, és totalment secundari.

Molts ja no sabem què dir a les xarxes, ni com dir-ho. Perquè entre tants vídeos, fotos, whatsapp i skypes, connectem amb la crua realitat i amb la por que fa que no parlem de com ens sentim en realitat. Sempre volem mostrar la millor cara a les xarxes socials. I potser és així com ha de ser. Però ara tocaria també pensar en trobar aquells espais per a compartir des d’una altra perspectiva: escoltant el patiment, les pors, la ràbia, o la tristesa d’uns i altres. I com més aviat comencem, millor.

Hi ha persones a qui els ha tocat de prop el coronavirus, persones que ja patien malalties greus abans, persones confinades amb problemes de convivència o fins i tot que pateixen maltractaments, persones que ja han perdut la seva feina, d’altres que saben que la perdran i que no podran pagar el lloguer o el menjar. Estem caient en un precipici que no sabem on ens portarà. I davant d’aquesta crisi que provocarà canvis encara desconeguts, l’únic que ens salvarà és l’amor. Estimeu, doncs, i estimeu-vos: és l’única solució.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La mochila

mochilaCuando saltas en el tiempo y aún no crees que algunos se fueron, porque los sientes presentes. Cuando otros se alejaron, al tomar otros caminos y, aún así, están contigo. Cuando el ayer y el hoy se unen. Vives los besos, las miradas y las caricias de aquel entonces en que sin darte cuenta conectabas con el infinito. Lo absoluto es mágico: no entiende de canas ni arrugas. Y es bello, potente, intenso: nada puede describirlo.

También está presente la tristeza de mi corazón roto en trocitos. Porque el amor tiene esas cosas: traiciona la inocencia y se transforma en desengaño. Y algo ahí muere, para hacer renacer otros sentires que se construyen sobre ruinas.

Sí, también es bello. Y al dolor hay que abrazarlo, para que él solito aprenda a irse por la puerta, de puntillas, silencioso, sin que nos demos cuenta. De repente una sonrisa o una agradable brisa de aire fresquito en las noches de verano hacen que todo cambie por un instante: un instante eterno, infinito.

Todo va juntito en una mochilita, cariño, como la que tú llevas a la escuela, pero que no se ve. Y de allí saco tantas cosas para regalarte, con la esperanza de que tus pasos avancen más rápido que los míos. Una libreta con apuntes de los días en que lloré o que reí, en que añoré o compartí. Un lápiz con el que escribir mis recuerdos y mis deseos. Una regla para dibujar líneas que me dirigiesen allí o allá, lejos o cerca. Una goma para intentar borrar lo imborrable. Un sacapuntas para afinar en mis decisiones. Y un rotulador para marcar que el día en que naciste todo volvió a empezar.

A la meva filla Jana… 

Aurora Antón

13 de febrero de 2020

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Per tu, per mi, per tot.e.s

Acte institucional del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència de gènere, a l’Hospitalet de Llobregat, on representants dels grups de dones de la ciutat han llegit el manifest que han elaborat. Tot seguit, un minut de silenci per les 52 víctimes mortals, en el que portem d’any 2019. Avui mateix hem sabut que una dona de 26 anys ha estat assassinada per la seva parella a Tenerife.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dones i mitjans de comunicació

És per a mi un honor que la Coordinadora d’ONG Solidàries i el Col·legi de Periodistes de Girona hagin comptat amb mi per a participar en aquesta taula rodona el  12 de novembre a la Biblioteca Carles Rahola. El meu punt de partida?: “Encara cal trencar paradigmes heredats, més autocrítica, i una revisió constant dels nostres valors: el futur passa per la nostra transformació”. Seguirem observant, reflexionant i compartint. Gràcies per la confiança! Més informació aquí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DONES I MDC Aurora Anton

Publicat dins de aurora anton, dones, educació, ensenyament, escoles, instituts, Mitjans, solidaris, Uncategorized | Deixa un comentari

L’assignatura pendent:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un any més, des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, impartim aquest curs 2019-2020, a escoles i instituts el Taller de periodisme crític i social. Cal incentivar als centres educatius la necessitat de veure certes cares ocultes de la professió, per tal que aprenem a formular-nos preguntes des de l’anàlisi dels fragments i dels espectres de realitat que ens arriben a través dels mitjans. Aprofundir en la perspectiva de gènere aporta pistes sobre com llegir entre línies, com captar certs continguts capciosos, com no caure en certes trampes, com qüestionar el que llegim o veiem. Tenim la responsabilitat social de ser consumidors de mitjans exigents. I cal donar eines als centres educatius per a què això sigui possible. Seguirem en aquesta línia, mentre el periodisme crític continuï sent l’assignatura pendent.

Clicant aquí podeu accedir al contingut d’aquests tallers.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Articles a la revista Dones Digital

CARTA A LES MEVES FILLES:

Calladita no estás más guapa“Som i sereu, filles, protagonistes d’una revolució necessària per al bé de tot un món. I només pot ser una revolució que comenci des de dintre: amb la vostra manera de sentir, la vostra manera de pensar, la vostra manera d’actuar, la vostra manera de dir no i de posar límits, la vostra manera d’avançar i de créixer, la vostra manera d’estimar, la vostra manera d’escollir o de rebutjar, la vostra manera d’escoltar i de parlar, la vostra manera d’interpretar la història i el present, la vostra manera d’afrontar el futur, la vostra manera de treballar, la vostra manera de veure el món, la vostra manera d’impulsar els canvis que demana el nostre temps amb valentia, coratge, amor i gran força de voluntat.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

DIA DE LES DONES (I DELS HOMES QUE ENS ACOMPANYEN):

“El feminisme és una veu universal a favor dels drets humans més bàsics. I que inclou tothom. El feminisme és amplitud de mires, intel·ligència emocional i reconeixement de la vàlua de les persones. El feminisme és optar per relacions d’igual a igual, basades en el respecte mutu. El feminisme és real, és present, és necessari, i imprescindible en un moment històric que reclama compromisos i accions.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

LA PRINCESA REBEL: 

La princesa rebel“El Sr. SIVOLSPOTS cus boniques ales per què les nenes volin i compleixin els seus desitjos: ser pilot, una gran violinista o escriptora. Però els malvats membres de la família NOHOPODRÀSFERMAI els hi posen pedretes a les butxaques i a les sabates, per a què no puguin volar. Els hi diuen, amb tota la seva dolenteria: “has de ser prima i alta” o “les nenes corren menys que els nois”, per a fer-les sentir-se malament i insegures. Al final, gràcies a la Violeta –una nena molt eixerida i espavilada-, se n’adonen que s’han de desfer d’aquestes pedretes, fer amb totes elles una muntanya per a pujar ben amunt i arribar, si cal, fins a Mart. Des d’allà, la colla dels NOHOPODRASFERMAI es veuen minúsculs.”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

EL NO RES: 

“L’abús pot tenir mil cares. I al mateix temps mai et mira als ulls. És covard, una força violenta que neix del més profund no res. Un no res que deshumanitza i humilia, i que no és conscient ni del jo ni del tu: total desconnexió amb qui som, en l’era de les noves tecnologies. Quina trista paradoxa!”

És un fragment de l’article, que podeu llegir sencer clicant aquí.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Lectura del manifest del Dia de la Dona a L’H

Cal recordar totes les dones que al llarg de la història han lluitat per a un món millor. Encara queda molt per fer. Molt. Molt per dir, per denunciar. Molts esquemes per trencar. Cal una revisió interna de les nostres consciències. I és necessari que tant els homes com les dones ens autoavaluem i ens tranformem, per tal de predicar amb l’exemple a les noves generacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Clicant aquí podeu veure la notícia dels informatius de TV de l’Hospitalet.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Amb veu de dona. Experiències de dones docents”

Vull agrair al Departament de Joventut de l’Ajuntament de Badalona per haver comptat amb mi per a l’acte d’inauguració de la 7ena Fira de l’Ensenyament de la ciutat. Ha estat tot un plaer compartir amb aquestes cinc docents una passió comuna des de la visió de gènere. Una conversa enriquidoratransformadora.

El que considero més important en aquest camí de l’educació és: Primer de tot, gaudir aprenent.. sempre! Segon, l’autoconfiança. Tercer, la il·lusió. Quart, saber aixecar-se després de cada caiguda. I cinquè, envoltar-se de persones positives, inspiradores i enriquidores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Badalona Ensenyament Aurora Anton 5

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari